Per les nostres tendes passen cada dia moltes persones interessades en fer reformes a casa seva, i normalment tenen un punt de vista 100% estètic en referència a la ceràmica. Gran part dels que llegiu això us sentireu identificats o simplement us preguntareu: «¿Que potser no he de valorar si la ceràmica que compri quedarà bé o no a casa meva?».
Òbviament, la valoració estètica i decorativa juga un paper fonamental en l’elecció de la ceràmica per a fer una reforma, però avui us portem aquest petit glossari tècnic sobre ceràmica, pensat per a que pogueu venir a la tenda molt més informats, no perdeu el fil de l’assessorament que us brinden els nostres comercials, i finalment pogueu escollir amb molt més criteri. A continuació us desvetllem els significats i secrets darrere d’alguns dels conceptes més usats al nostre sector, i amb els que sense cap mena de dubte us trobareu si veniu a les nostres tendes.
EL NOSTRE PETIT GLOSSARI TÈCNIC DE LA CERÀMICA – Part I
Gres: La paraula gres es fa servir habitualment per a definir els paviments de ceràmica en general, però aquest ús no es correcte. Si volem ser precisos, com a gres entendrem el producte resultant del tractament d’una mescla d’argiles i d’altres minerals mitjançant processos d’assecat, premsat, cocció, esmaltat si es necessari… fins a conseguir rajoles amb les característiques tècniques desitjades. Els processos i la composició dels materials varia en funció del resultat desitjat, donant lloc a una àmplia varietat de ceràmica de diferents característiques.
En general, les rajoles de gres son formades per una base, de pasta vermella o blanca, i una capa superior d’esmalt que es la que brinda l’acabat. També hi ha rajoles de pasta blanca colorejada que no son esmaltades, com la de la foto superior, que son de gran utilitat per a usos d’alta intensitat ja que el desgast no afecta la seva estètica al ser un bloc uniforme de pasta.
Les característiques tècniques de les bases de pasta vermella i blanca son quasibé idèntiques, en el cas de la pasta vermella elaborada a Espanya son superiors en molts aspectes a la pasta blanca, pero per criteris estètics i de tendència del sector (sobretot marcades per la menor qualitat de la pasta vermella en altres països productors) la pasta blanca es concep com una opció amb més presència i distinció.
Es cert que hi ha casos concrets en que la pasta vermella no es pot fer servir, o no dona tant bons resultats com la blanca. Per exemple, a les rajoles amb esmaltat blanc, la pasta blanca permet un acabat final molt millor, amb un blanc més intens, o a les rajoles de massa colorejada comentades abans, la pasta vermella no es pot fer servir per raons òbvies (al ser de color vermell no es pot tintar).
Resumidament, es important tenir clar que a igualtat de gamma, el gres de pasta vermella no es d’inferior qualitat al de pasta blanca en cap cas.
Gres Porcelànic: El que diferencia el gres porcelànic son les seves característiques superiors en termes de duresa, resistencia i impermeabilitat. Això li permet ser fet servir com a paviment o com a revestiment indiferentment, tant en interiors com en exteriors. Els seus inconvenients son un preu lleugerament superior a d’altres tipus de gres i per altra banda, la necessitat de ser col·locat amb ciments i productes especials per a porcelànic, que poden encarir lleugerament l’obra.
Gres Extrusionat: L’extrusionat es la tècnica tradicional d’elaboració del gres natural (gres compost únicament d’argiles naturals, sense esmalts ni additius minerals, sotmeses al procés de gresificació) consistent en l’extrusió (extracció per pressió del material a través d’un encuny) i tall de la pasta en la forma desitjada i la seva posterior cocció. Aquest mètode d’elaboració permet crear peces amb formes complexes que serien impossibles d’aconseguir mitjançant qualsevol altre procès.
… I fins aquí aquesta primera part d’aquest glossari sobre la ceràmica, mantingueu-vos atents per a poder llegir la propera part!